“Bona part de les aplicacions en què treballem es basen en un nucli comú que és flexible i que podem adaptar fàcilment”

A aquesta entrevista, parlem sobre la indústria 4.0 i l’IoT amb el doctor enginyer en telecomunicacions Xavier Moncunill del grup CIRCUIT de la UPC, on és professor de teoria de circuits i electrònica analògica. Els seus interessos de recerca actuals inclouen el disseny de circuits de radiofreqüència, comunicacions de banda ultraampla i xarxes de sensors sense fil.

La Indústria 4.0 té un caràcter multidisciplinari que fa necessària la col·laboració de diversos grups d’investigació. ¿Quina experiència teniu vosaltres col·laborant amb altres grups?

Doncs un exemple pot ser un demostrador que estem desenvolupant actualment amb la Fundació CIM dins del projecte Looming Factory, d’algunes de les aplicacions que hem portat amb clients. En aquest cas, nosaltres hem dissenyat el prototip i ells el munten amb una fresadora que tenen a les seves instal·lacions. La interacció és necessària perquè cada grup és especialista en una part i és la que pot controlar millor. Nosaltres per exemple estarem sensant, recollint informació de vibracions en una fresadora industrial, a la Fundació CIM ells posen la fresadora i tot el sistema que la controla, i després hi ha un tercer grup que s’encarregarà de processar i extreure informació útil de totes les dades que s’hauran anat registrant, que quedaran emmagatzemades en el núvol. L’objectiu és veure com es degrada l’útil de la fresadora a mesura que es va fent servir. En tot aquest procés interactuem 4 o 5 actors, que al final ens hem de coordinar.

Heu desenvolupat un sistema de monitoratge per al ferrocarril. ¿En què consisteix?

Consisteix a instal·lar un petit aparell a la base de la via i incorporar un acceleròmetre que detecta les vibracions que es generen quan passa un tren. Les dades que corresponen a aquestes vibracions es poden emmagatzemar a una memòria o es poden enviar a través de telefonia mòbil per enviar-les al núvol i emmagatzemar-les allà. Aquestes dades s’han d’analitzar i es pot extreure informació, per exemple, de freqüència de pas de trens que passen per un tram. Podem saber el nombre de vagons que hi ha en cada tren i també podem determinar si hi ha alguna roda defectuosa o amb un desgast excessiu, perquè la manera de rodar i les vibracions que genera aquesta roda són diferents de les que genera una roda que està en bon estat.

Vosaltres treballeu amb IoT. ¿Quin és el fet més sorprenent o anecdòtic que us ha passat, que no teníeu previst?

Per exemple, en aquest cas en què mesurem vibracions a les vies, ens hem desplaçat diverses vegades a la seu de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). En una de les visites per instal·lar un prototip a les vies del metro, havíem fet un disseny d’una placa que havia d’anar a la via i havia d’estar connectada a la xarxa de 220 volts. Vam assumir que això ho tindríem disponible en el lloc on havíem de muntar el prototip, però nosaltres no sabíem que la normativa de seguretat del metro no permet aquest tipus de connexions, almenys per dispositius com el nostre. Al final vam reaccionar i vam instal·lar un conjunt de bateries prou gran per poder subministrar energia al dispositiu durant tot el lapse de temps que havia de durar la presa de mostres. De vegades ens trobem en el moment d’instal·lar, amb tot dissenyat i preparat, i el que se suposava que era el més obvi és el que falla.

Quina arquitectura IoT feu servir?

Hem dissenyat un sistema sobre components genèrics, com pot ser una Raspberry o un Arduino, el qual li endollem una placa dissenyada per nosaltres perquè s’adapta a la nostra necessitat específica. Aquest conjunt, que té un cost bastant baix, el podem aplicar en molts àmbits diferents, de manera que en poc temps podem donar resposta a una necessitat que és bastant comú en totes les empreses que és sensoritzar per tenir informació del que està passant en cada moment. En una aplicació posem un acceleròmetre com a sensor de vibracions, i en una altra en la que treballem amb una empresa d’aigües, canviem el sensor per un altre que ens diu la velocitat de gir de les bombes i l’activitat que tenen les bombes. El sistema de recollida de dades és bastant similar, el sistema d’enviament de dades al núvol és bàsicament el mateix i també fem servir la mateixa eina per la visualització de les dades. Per tant, tenim una infraestructura de baix cost que fàcilment podem implementar en poc temps. Bona part de les aplicacions en què treballem es basen en un nucli comú que és flexible i que podem adaptar fàcilment a diferents aplicacions. Després fa falta veure cada empresa quina informació vol extreure de les dades. Això sí que s’hauria d’adaptar en cada cas.

Sou grup TECNIO?

Pertanyem al Smart Sustainable Resources (SSR) que és un grup TECNIO.